Friday, 4 March 2016

Ressenya: L'art de ser normal de Lisa Williamson.


Gràcies a Fanbooks per l'exemplar.

SINOPSI I RESSENYA SENSE SPOILERS (català):

Els pares d'en David sospiten que el seu fill és gai. El que no saben i no s'esperen és que el David és, en realitat, una noia heterosexual. A l'escola l'anomenen "raret" i "friqui" i només els seus dos bojos amics, el Fèlix i l'Essie, saben el seu secret.
El Leo arriba nou a l'institut, amb milers de rumors al darrere i molt poca intenció de fer-los desaparèixer. L'únic que el Leo vol és estar tranquil i passar desapercebut. Però l'Alicia s'enamora d'ell i, a més a més, comença a fer-se amic d'en David.

L'art de ser normal és una novel·la molt commovedora que arriba al lector d'una manera molt especial i profunda, carregada de valors i moguda per dos protagonistes molt reals.
La trama d'aquesta novel·la està molt ben construïda i desenvolupada per l'autora: les relacions no es formen d'una pàgina a una altra, manté la intriga i el secretisme fins al punt indicat, mostra una molt bona evolució dels personatges i presenta uns girs a la història molt ben treballats.
He de ser honesta i dir que en David, un dels protagonistes, se'm feia pesat en algunes ocasions i no m'acabava de transmetre tant com el Leo. El Leo és, per a mi, un dels millors personatges de la literatura juvenil actual. La seva personalitat està molt ben definida i delimitada, de manera que la seva evolució com a personatge és impressionant, perquè tot i que es veu sotmès a canvis, es manté ferm a la seva línia en tot moment. 
L'amistat que es crea entre tots dos personatges és massa bonica com per no parlar-ne. Veure com la seva relació evoluciona, com uns petits gestos o paraules signifiquen tant... no crec que pugui expressar amb paraules quant pot arribar a transmetre el vincle que es crea entre tots dos.
Cap a la meitat de la novel·la trobem un gir molt sorprenent (que jo desgraciadament vaig espatllar mentre fullejava la novel·la), que afegeix molta substància a la història. Crec que és un gir molt ben plantejat perquè tot i que pot semblar obvi, no ho és.
Parlem de la portada de la novel·la. Sé que hi ha diferents opinions sobre ella, però a mi personalment m'agrada moltíssim. 
Com la May R Ayamonte va dir en el seu canal, s'atribueixen els colors rosa i blau als gèneres femení masculí respectivament, i no crec que sigui correcte. Tot i així, crec que representa molt bé la societat i l'argument de la novel·la: un noi que vol ser noia, i una societat que insisteix a dividir els dos gèneres mitjançant coses tan insignificants i personals com els colors.
Aquesta novel·la, tot i que tracta un tema gens normalitzat a la literatura, aconsegueix donar veu a les persones transgèneres d'una manera molt real. No és la típica novel·la LGBTQ+ que parla del patiment d'una persona homosexual, sinó que tracta la transsexualitat del personatge com un altre tret i res més. Sí, i tant que en aquest llibre veiem el patiment d'en David perquè vol ser una noia, i sí, també veiem comportaments horribles d'altres personatges... però "L'art de ser normal" es centra més en una relació pura de dois nois que tenen problemes i s'ajuden l'un  a l'altre.
Què vull dir amb això? Aquest llibre normalitza la transsexualitat, l'aplica a la vida d'un estudiant. Així doncs, com a història juvenil carregada de missatges importants i portadora d'un tret humà que la societat insisteix a considerar com a tabú, considero que L'art de ser normal hauria de ser una lectura obligatòria a la secundària. Estic segura que, amb una bona base i una bona educació sobre les persones transgèneres, molts dels problemes actuals no existirien.

PUNTUACIÓ:



SINOPSIS Y RESEÑA SIN SPOILERS (castellano):

Los padres de David sospechan que su hijo es gay. Lo que no saben y no esperan es que David e, en realidad, una chica heterosexual. En el instituto le llaman "raro" y "friqui", y solo sus dos alocados amigos, Fèlix y Essie, saben su secreto.
Leo llega nuevo al instituto, con miles de rumores por detrás y muy poca intención de hacerlos desaparecer. Lo único que Leo quiere es estar tranquilo y pasar desapercibido. Pero Alicia se enamora de él, y además, empieza a hacerse amigo de David.

El arte de ser normal es una novela muy conmovedora que llega al lector de una manera muy especial y profunda, cargada de valores y movida por dos protagonistas muy reales.
La trama de esta novela está muy bien construida y desarrollada por la autora: las relaciones no se forman de una página a la otra, mantiene la intriga y el secretismo hasta el punto indicado, muestra una muy buena evolución de los personajes y presenta unos giros a la historia muy bien trabajados.
Tengo que ser honesta y decir que David, uno de los protagonistas, se me hacía pesado en algunas ocasiones y no me acababa de transmitir tanto como Leo. Leo es, para mí, uno de los mejores personajes de la literatura juvenil actual. Su personalidad está muy bien definida y delimitada, de manera que su evolución como personaje es impresionante, porque aunque está sometido a cambios, se mantiene firme a su línea en todo momento.
La amistas que se crea entre los dos protagonistas es demasiado bonita como para no hablar de ella. Ver como su relación evoluciona, como unos pequeños gestos o palabras significan tanto... no creo que pueda expresar con palabras cuanto puede llegar a transmitir el vínculo que se crea entre ellos.
Hacia la mitad de la novela nos encontramos un giro muy sorprendente (que yo desgraciadamente me estropeé mientras hojeaba la novela), que añade mucha sustancia a la historia, Creo que es un giro muy bien planteado porque aunque puede parecer obvio, no lo es.
Hablemos de la portada de la novela. Sé que hay diferentes opiniones sobre ella, pero a mi personalmente me encanta.
Como May R Ayamonte dijo en su canal, se atribuyen los colores rosa y azul a los géneros femeninos y masculinos, y no creo que sea correcto. Aun así, creo que representa muy bien la sociedad y el argumento de la novela: un chico que quiere ser chica y una sociedad que insiste en dividir los dos géneros mediante cosas tan insignificantes y personales como los colores.
Esta novela, aunque trata un tema para nada normalizado en la literatura, consigue dar voz a las personas transgénero de una manera muy real. No es la típica novela LGBTQ+ que habla del sufrimiento de una persona homosexual, sino que trata la transexualidad del personaje como otra rasgo y nada más. Sí, y tanto que en este libro vemos el sufrimiento de David porque quiere ser mujer, y sí, también vemos comportamientos horribles de otros personajes... pero "El arte de ser normal" se centra más en una relación pura de dos chicos con problemas que se ayudan entre sí.
¿Qué quiero decir con esto? Este libro normaliza la transexualidad, la aplica  ala vida de un estudiante. Así pues, como historia juvenil cargada de mensajes importantes y portadora de un rasgo humano que la sociedad se empeña en considerar tabú, considero que El arte de ser normal debería ser una lectura obligatoria en la secundaria. Estoy segura de que, con una buena base y una buena educación sobre las personas transgénero, muchos de los poemas actuales no existirían.

PUNTUACIÓN:





No comments:

Post a Comment