Friday, 6 May 2016

Ressenya + reseña: Nerve de Jeanne Ryan.


Moltes gràcies a Fanbooks per l'exemplar.

SINOPSI I RESSENYA SENSE SPOILERS (CATALÀ):

"Quan la Vee és escollida per participar en NERVE, un joc anònim de reptes que es transmet virtualment, descobreix que el joc la coneix. La tempten amb premis a partir de la informació que han tret del seu perfi l de SócJo i l’aparellen amb un noi perfecte: l’Ian. Al principi, tot és molt emocionant, els fans de la Vee i l’Ian els animen a acceptar reptes cada cop més arriscats. Però tot canvia de cop i volta quan NERVE els envia a un indret secret amb cinc jugadors més per fer la ronda del Gran Premi. De sobte, es juguen el tot pel tot, inclosa la vida. Fins on arribarà la Vee abans de perdre-ho tot?"

La veritat és que m'esperava molt més d'aquest llibre. Em pensava que es tractava d'una distopia amb una estructura sòlida i prou interessant per a portar-la al cinema, però m'he trobat personatges buits i plans, relacions molt poc creïbles i una història molt llunyana al gènere de la distopia.

Començaré parlant dels personatges.

La Vee m'ha semblat molt infantil, immadura i odiosa. No m'he cregut en cap moment les seves emocions ni relacions amb la resta de personatges. No l'he vist amb una personalitat forta com per portar un argument del qual es podria haver extret una molt bona història. El seu secret del passat, allò que descobrim a poc a poc, és totalment pla i insignificant, una excusa per poder lligar un parell de trames.

Els amics de la Vee, en especial el Tommy y la Syd són massa típics i aliens a la història. Sí, tots dos tenen bons motius per formar-hi part, però no són imprescindibles. Un altre cop, són excuses per omplir un nus esbojarrat com ho és el de NERVE.


L'Ian és qui menys m'ha interessat. En un principi sona molt temptadora la idea de tenir la protagonista emparellada amb un estrany molt atractiu i protector, però la veritat és que queda fora de context.


La relació d'instalove que s'estableix està molt mal construïda, és poc creïble i molt cansada i innecessària. Fins i tot en l'escanyat temps intern de la novel·la (no arriba als dos dies), es podria haver creat una bonica relació entre els dos personatges sense necessitat de caure en tòpics i declaracions massa arriscades.


Parlem de l'argument. Crec que és increïble la idea d'aquesta novel·la, però considero que no ha estat tractada com ho hauria d'haver estat. No he sentit intriga en cap moment, i tampoc m'ha bategat el cor amb força com molta gent deia mentre llegia el llibre. Els reptes em semblaven absurds, fins i tot els més arriscats i bojos. La idea en general crec que es va escapar de les mans de l'autora. És una història massa esbojarrada per a tractar-la com un drama d'institut amb una mica de misteri. Intenta cobrir molts temes en poques pàgines, i tots acaben perjudicats.


Quant al final, encara no l'entenc massa. Per començar, no estic satisfeta: crec que la majoria de les coses que passen als últims capítols són innecessàries. El que més m'emprenya és que hi ha un tema que queda sense resoldre. És per això que em pregunto si aviat tindrem una segona part de NERVE.


S'ha acabat dir les coses que no m'han agradat. Anem a les que m'han fet puntuar aquesta novel·la amb 2,5 àncores: és molt i molt fàcil de llegir, i molt i molt difícil deixar de fer-ho. Potser és perquè no és massa complicada i en moltes ocasions regna l'absurditat, però no es triga gens a llegir-la. El segon i últim factor que m'ha agradat ha sigut un personatge de poca importància, el Matthew. Tot i que no comprenc actituds seves, és l'únic que m'ha suggerit alguna cosa.


Tot i que no he arribat a connectar amb el llibre tant com m'hagués agradat, haig de dir que valoro molt la intenció que té i com de bé et fa veure el perill de les xarxes socials.

PUNTUACIÓ:


SINOPSIS Y RESEÑA SIN SPOILERS (ESPAÑOL):

"Vee es una chica que no destaca demasiado, así que cuando es elegida para concursar en NERVE, un juego anónimo de retos que se retransmite online, decide probar suerte. Pronto descubre que el juego sabe cosas de ella: la tienta con los premios que más desea y la empareja con Ian, su chico ideal.
Al principio todo es genial: los fans de Vee y de Ian los animan mientras ellos superan retos cada vez más arriesgados. Pero el juego da un giro inesperado cuando los mandan a una localización secreta con cinco jugadores más. De repente descubren que están jugando a todo o nada y apostando sus propias vidas a cada momento.
¿Hasta dónde será Vee capaz de llegar?"
La verdad es que me esperaba mucho más de este libro. Pensaba que se trataba de una distopía con una estructura sólida y lo suficiente interesante como para llevarla a la gran pantalla, pero me he encontrado con personajes vacíos y planos, reacciones muy poco creíbles y una historia muy lejana al género de la distopía.

Empezaré hablando de los personajes.

Vee me ha parecido muy infantil, inmadura y odiosa. No me he creído en ningún momento sus emociones ni relaciones con el resto de personajes. No la he visto con una personalidad fuerte como para llevar un argumento del que se podría haber extraído una muy buena historia. Su secreto del pasado, eso que descubrimos poco a poco, es totalmente plano e insignificante, una excusa para ligar un par de tramas.

Los amigos de Vee, en espacial Tommy y Syd son demasiado típicos y ajenos a la historia. Sí, ambos tienen buenos motivos pata formar parte de ella, pero no son imprescindibles. Una vez más, son excusas para llenar un nudo alocado como lo es el de NERVE.

Ian es quien menos me ha interesado. En un principio suena muy tentadora la idea de tener a la protagonista emparejada con un desconocido muy atractivo y protector, pero la verdad es que queda fuera de contexto.

La relación de instalove que se establece está muy mal construida, es poco creíble y muy cansada e innecesaria. incluso en el tiempo interno tan justo de la novela (no llega a los dos días), se podría haber creado una bonita relación sin necesidad de caer en tópicos y declaraciones demasiado arriesgadas.

Hablemos del argumento. Creo que la idea de esta novela es increíble, pero considero que no ha sido tratada como debería haberlo estado. No he sentido intriga en ningún momento, y tampoco me ha latido el corazón con fuerza como mucha gente decía mientras leía el libro. Los retos me parecen absurdos, incluso los más arriesgados y locos. La idea general creo que se le escapó de las manos a la autora. Es una historia demasiado alocada como para tratarla como un drama de instituto con un poco de misterio. Intenta cubrir muchos temas en pocas páginas, y todos acaban perjudicados.

En cuanto al final, todavía no lo entiendo demasiado. Para empezar, no estoy satisfecha: creo que la mayoría de las cosas que pasan en los últimos capítulos son innecesarias. Lo que más me enfada es que hay un tema que queda sin resolver. Es por eso que me pregunto si pronto tendremos una segunda parte de NERVE.

Se ha acabado el decir las cosas que no me han gustado. Vamos a las que me han hecho puntuar esta novela con 2,5 anclas: es muy muy fácil de leer, y muy muy difícil dejar de hacerlo. Puede que sea porque no es demasiado complicada y en muchas ocasiones reina lo absurdo, pero no se tarda nada en leerla. El segundo y último factor que me ha gustado ha sido un personaje de poca importancia, Matthew. Aunque no comprendo alguna de sus actitudes, es el único que me ha sugerido algo.

Aunque no he llegado a conectar con el libro tanto como me hubiera gustado, tengo que decir que valoro mucho la intención que tiene y lo bien que te hace ver el peligro de las redes sociales.

PUNTUACIÓN:



2 comments:

  1. Tinc moltíssimes ganes de llegir-lo! Espero poder-ho fer aviat i veure què tal, sobretot ara q sé q hi haurà peli adaptant-lo. ;)

    Petonets.

    ReplyDelete
    Replies
    1. Gràcies per deixar un comentari! Jo tinc ganes de veure la peli! <3

      Delete