Friday, 5 May 2017

Ressenya: TERCER SENSE ASCENSOR de Lara A. Serodio.

Gràcies a Fanbooks per l'exemplar!
Ressenya en castellà aquí.

SINOPSI:


Barcelona. Una nit. Dues cites. Tres possibles companys de pis. Quatre amigues... I una de les fi nals de lliga més disputades de la història del futbol. Cites impossibles entre seguidors de clubs rivals, trobades surrealistes, decisions extremes, festes que surten de mare i tot un seguit de confi dències via mòbil, mentre nous inquilins van i vénen a la recerca del tercer sense ascensor.


RESSENYA:



En Tercer sense ascensor trobem a personatges molt realistes. Tenim un grup de quatre amigues que m'he pogut creure. Probablement es degui al fet que l'autora ha escrit des de l'experiència de convivència en un pis d'estudiants, tal com esmenta en els agraïments de la novel·la. Això sí, haig d'admetre que alguns personatges m'han agradat més que uns altres. D'això us parlo ara.

La Silvia, que per mi és la protagonista, és una noia amb un carisma indubtable, se li ha d'atribuir el fet de ser la més divertida, amb unes caigudes impressionants, amb un amor cap a les seves amigues indiscutible i un cor molt gran.. A més, és un personatge amb el qual m'he pogut sentir identificada. La Silvia és una fanàtica, en aquest cas del futbol (Futbol Club Barcelona), i, encara que no compartim les passions, entenc a la perfecció i comparteixo plenament el sentiment de fanatisme pel qual es mou. M'ha encantat poder sentir-me identificada amb ella. 

En aquesta novel·la solament coneixem unes vint-i-quatre hores de les seves vides, però així i tot es poden veure evolucions brutals en els personatges. En el cas de la Silvia, no he acabat de veure una evolució profunda, però sí que m'ha agradat molt com ha modelat la seva actitud al llarg de tota la història. Vegem, al principi de la novel·la descobrim que la Silvia té una cita amb l'Adrià, un perico, i ella, sent culer però volent que aquesta cita vagi rodada, decideix fer-se passar per algú que realment no és... Fins que decdeix possar fi. Em fa molt feliç veure que en la literatura, cada vegada més, s'entén que la dona no ha de canviar per agradar a un home i que no necessita a cap home per salvar-la. L'evolució de la Silvia és, doncs, molt positiva. 

L'evolució que més m'ha agradat i de la qual us vull parlar és la de la Júlia. És un personatge que a simple vista sembla bastant senzilla, caòtica, desordenada i descurada. A poc a poc coneixem més a fons el seu passat i la seva vida, i és apassionant veure com es justifica la seva manera de ser a partir de records, de construir una vida externa a la història que, en part, és la que li dóna aquest toc de realisme al seu personatge.

La Lucía és el personatge que pot ser menys m'ha convençut. És bastant simple i monòtona, innecessària quant a trama però fonamental per construir-la. En aquesta novel·la té lloc la festa d'aniversari de la Lucía, i és totalment cert que, sense ella, cap de les situacions caòtiques haurien tingut lloc, així que això l'hi hem d'agrair. No he acabat de congeniar amb ella.

L'Elena, l'actual companya de pis de la Silvia, és a punt de trencar la seva relació amb el seu nuvi, l'Ivan. És una relació que m'ha arribat molt i no sé ben ben per què. Pot ser que sigui perquè l'Ivan m'ha transmès moltíssima tendresa, o perquè l'actitud d'Elena m'ha semblat molt atractiva i valenta, encara que insuportable en alguns moments i egoista en la majoria. M'ha semblat molt real la manera en la qual vol treure's tot el dolor de damunt fingint que no li importa. És una manera molt humana d'actuar, la qual cosa valoro moltíssim.

Quant a trama, aquesta novel·la és una passada. És molt divertida. Entre les seves pàgines trobem, tal com diu la sinopsi, un parell de cites i una festa d'aniversari la mateixa nit d'una final de futbol històrica, a més de la cerca d'un nou company de pis per a Silvia. És al·lucinant el surrealisme de les situacions i alhora el reals que són les actituds dels personatges enfront d'aquestes.

Recomano aquesta novel·la per a moments intensos, com per exemple aquesta recta final acadèmica, doncs és molt fàcil de llegir i àgil, a més d'entretinguda. A tot lector i tota lectora que vulgui passar una bona estona, recomano que se submergeixi en la bogeria d'aquestes quatre noies.

PUNTUACIÓ:


No comments:

Post a Comment